Libros y feminismo

Repte feminista literari per Sant Jordi

Aquest Sant Jordi, que se celebra en un any que molts han predit que serà el del feminisme, és un bon moment per reflexionar sobre les nostres lectures. I no només sobre si hem llegit alguna cosa de l’actual (i celebrat) allau de títols sobre el feminisme, cosa que recomano sino també sobre què llegim, què no i què hi té a veure el gènere.

En la història, que en molts casos és la història dels homes, hi trobem ben poques obres de les considerades essencials escrites per dones. Virginia Woolf en va parlar llarg i clar al seu discurs publicat com “Una cambra pròpia”, quan va explicar la impossibilitat de què la germana de Shakespeare fos una gran escriptora, perquè el gènere suposava una barrera insalvable en la possibilitat de dedicar-se a escriure, perquè el temps lliure i la inversió en coneixement han estat qüestions tradicionalment reservades al gènere masculí. Tot i això, algunes dones van poder trencar aquesta barrera, però se’n van trobar altres, com la impossibilitat de ser editades o llegides pel seu públic. Algunes dones que van poder triomfar ho van fer utilitzant un nom masculí, com Caterina Albert, que signava com Víctor Català, o Charlotte Brönté, com Currer Bell. Aquesta pràctica no ens queda tant lluny, la cèlebre Joan Rowling ja va ser recomanada a amagar la seva feminitat sota les inicials de J. K. Rowling en signar la saga de Harry Potter. Anys després, i tot i ser mundialment coneguda i admirada, ha tornat a ser empesa pel mòn editorial a fer servir un sobrenom masculí (Robert Galbraith) per seguir conreant èxits. Per què segueix passant això?

Des del feminisme es diu que una de les qüestions més fonamentals de la desigualtat de gènere és que l’home és considerat com la normalitat, com allò fora del gènere. En la llengua ho podem veure en aquell acudit que diu: “-mestra, com es forma el femení? – partint del masculí, la “o” final és substituïda per una “a”. – i el masculí com es forma? – el masculí no es forma, existeix”.  També és un bon exemple l’ús de la paraula home quan es vol dir humanitat o persona en els llibres. El fet que allò masculí sigui considerat el normal té conseqüències pràctiques en el nostre mòn. Per exemple, Disney va observar que, quan els infants deien les seves preferències de pel·lícules, les que tenien per nom el del protagonista masculí, com Aladin, El Rey Lleó o Tarzan eren escollides tant per nois com noies, mentre que les que tenien un nom femení (Pocahontas, Frozen o La Bella Dorment) només eren escollides per nenes. Les nenes agafaven com a referents tant personatges masculins com femenins, mentre que els nens només n’agafaven de masculins. De fet, potser seria estrany pensar que un nen volgués assemblar-se a la Pocahontas, però no ens costa imaginar que una nena jugui a ser com Aladín. Perquè l’Aladin és masculí pot ser un referent universal, mentre que un personatge femení tindrà molts més problemes per ser-ho.

Al mòn editorial passa el mateix: al 2015 es va publicar que el 80% dels títols escrits per dones eren llegits per dones, mentre els titols escrits per homes eren llegits per homes i dones en un 50% . Seguim trobant, doncs, la mateixa situació que amb Disney. I aquí s’inicia la cadena al mòn editorial, que ha de vendre llibres i per tant, oferta allò que la gent vol. Per tant, si la meitat de la població no es pot sentir identificada amb un personatge o una autora, serà més difícil col·locar-lo al mercat. Això fa que seguim mantenint la desigualtat en la literatura escrita per dones i mantenim la manca de paritat a les recomanacions literàries, que, de fet, majoritàriament fan els homes. A més, si ja costa que una obra femenina tingui èxit, és gairebé impossible que acabi sent considerada com una obra de l’alta cultura, ja que moltes vegades son devaluades com obres sense un alt valor cultural, suposadament enfocades a la minoría femenina. I tot això sense entrar en el dia a dia de les escriptores, ple de micromasclismes que podem veure recollits al hastag #ThingsOnlyWomenWritersHear.

Dit tot això, us animo a plantejar-vos si heu llegit mai una novel·la escrita per una dona i, si és que no, a que ho proveu. Pot ser que no us agradi, però n’hi ha moltes, i molt diverses! I, si sou lectores i lectors, reviseu els vostres llibres preferits, si en teniu de dones, i si n’hi ha que tinguin protagonistes femenines. Jo ho vaig fer i em vaig sorprendre dels referents tant masculins que tenia, endinsar-me després en la literatura escrita per dones m’ha obert un món de noves possibilitats. I a totes i tots us convido a regalar-ne, recomanar-los, i deixar-vos aconsellar per les dones lectores del vostre voltant. Incorporeu a les autores en les opcions a llegir per incorporar la visió que donen les dones i la seva realitat que és la nostra, la de totes i tots.

mujerlibro

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.