Interseccionalitat

Dia Mundial de la Discapacitat

El dia 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb l’objectiu de promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la societat, així com conscienciar sobre la seva situació en tots els aspectes de la vida .

La discapacitat és una condició que afecta les persones i que pot ser una deficiència física o mental, com la discapacitat sensorial, cognitiva o intel·lectual, la malaltia mental o diversos tipus de malalties cròniques (informació extreta de https://www.diainternacionalde.com/ficha/dia-internacional-personas-discapacidad

Actualment, al món hi ha més de mil milions de persones amb alguna forma de discapacitat. Són la minoria més àmplia del planeta. Acostumen a ser més vulnerables davant la violència. La causa principal? La ignorància.

Per aquest motiu, la Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental La Noguera, ens ha fet arribar, a través de l’Associació La Muralla, aquest article.
Gràcies Mercè i gràcies La Muralla, per la gran tasca que dueu a terme!

Dia Mundial de la Discapacitat

Amb motiu del dia 3 de Desembre dia mundial de la discapacitat, he fet una sèrie de reflexions que m’agradaria compartir.

La paraula discapacitat no m’agrada gaire perquè tots som capaços de fer moltes coses prefereixo referir-me a la diversitat funcional.

En aquesta vida cada persona té les seves capacitats específiques i les seves qualitats vitals. Reconèixer i acceptar aquestes qualitats no és fàcil per tothom. Hi ha persones que per descobrir-les i realitzar-les necessiten un suport més específic. Mirar a la persona amb diversitat funcional com un tot, no som malalties amb potes, som persones amb necessitats específiques. Enfrontar-nos a les dificultats de la vida és en definitiva passar per unes etapes de dol, que cada persona i en cada situació concreta són diferents en el temps i de vegades s’encavalquen.

La primera etapa és la negació, jo no estic malalt, els metges s’equivoquen, això no pot ser, això no va amb mi.

La segona etapa és la culpa, que he fet jo per merèixer aquesta creu? I si hagués fet o hagués dit quelcom? I donem la culpa a la família, a l’entorn, a la societat. I en molts casos hem d’aprendre a tenir hàbits de vida saludables i respectar els espais de son i descans.

La tercera etapa és quan comences acceptar la malaltia, i anem al metge, i ens fan proves i molts casos ens creiem que és reversible i que amb dos o tres mesos s’acabarà el suplici. En alguns casos també de salut mental, aquests processos poden ser molt llargs, i no podem deixar de sobte els medicaments i les teràpies, perquè aquesta és una de les causes més important de les recaigudes.

La quarta etapa és quan ja hem acceptat plenament les nostres mancances, i aprenem a conviure amb elles. Això fa que tinguem ganes que la nostra experiència vital serveixi a altres persones per la seva recuperació. I ens convertim en activistes i voluntaris perquè també és una manera de sentir-nos útils.

Aquest procés el passa tant la persona afectada, com el seu entorn i la família.
Ens costa trobar l’equilibri emocional, i moltes persones amb diversitat funcional han passat per algun tipus de trastorn mental com depressió, angoixa ansietat, etc.

Si parlem de trastorn mental, en general hi ha tres factors molt importants a tenir en compte. Per una banda l’herència genètica farà que tinguem més predisposició o menys algun tipus de trastorn. Per una altra banda, la manera de ser de la persona «la sensibilitat i el caràcter» i la capacitat de ressorgir dels problemes, la resiliència i la voluntat, són factors importants i trets individuals que denoten la sensibilitat de cada persona. Per una altra banda, l’estrès i els factors mediambientals poden ser detonants d’un trastorn mental. Aprendre a conviure amb els dols de la vida, la pèrdua d’una persona estimada, d’un treball, d’una casa, d’un amor, l’estrès davant els estudis, els amics o la feina, són factors detonants.

Però també és molt significatiu que un 80% de les dones que patim problemes de salut mental hem tingut algun episodi de violència domèstica., maltractament o abús, sigui físic, psíquic o social (assetjament escolar). Episodis que potser han sigut durant la infantesa i que hem guardat en el cor amb silenci, tapant i callant davant els agressors. Això fa que ens sentim inútils i no donem importància a la nostra vida, ens vulguem auto lesionar i fem intents de suïcidi, perquè estimem als altres però ens oblidem d’estimar-nos a nosaltres mateixos i tenim una gran falta d’autoestima i molt estigma social, que fa que patim molt i que pensem que el món estaria més bé sense nosaltres.

Demano que des de les escoles i les famílies hi hagi més educació emocional, ja que tots al llarg de la nostra vida passarem per alguna etapa de dol i una de cada quatre persones tindrà un problema de salut mental. Tots coneixem a més de quatre persones, per tant la salut mental ens afecta sigui en primera persona o en el nostre entorn.

Demano als mitjans de comunicació que no ens estigmatitzin, ja que la por social i el rebuig va molt associada a la creença dels estereotips i l’exageració de conductes extravagants que es fan del col·lectiu de les persones amb problemes de salut mental. Hem de tenir en compte que tots som persones potencialment afectades sense distinció de classe, rassa, religió o estatus social.

Demano a totes i a tots acompanyament, suport, respecte, paciència i comprensió per totes aquelles persones que tenim una diversitat funcional, però sense llàstima ni paternalisme, valorant les nostres capacitats i acceptant que volem ser persones actives de ple dret i responsabilitat.

Vull valorar la feina que fan les associacions, que de vegades amb pocs recursos fan acompanyament i divulgació de col·lectius específics. Tasca molt important per l’acceptació i per trencar les barreres de l’estigma, l’auto estigma i la discriminació. De vegades no estan prou valorades i recolzades per l’administració i la societat, feu-vos socis i voluntaris d’aquestes entitats. Val la pena col·laborar, fan molt bona feina.

Gràcies de tot cor,

Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental La Noguera.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.