Formació

TALLER ICEBERG DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Controlar, invisibilitzar, menysprear, desvaloritzar, humiliar, culpabilitzar, anul·lar, el xantatge emocional, l’humor sexista, la publicitat sexista, el llenguatge sexista, són algunes de les formes que presenta aquella part del masclisme més invisible o difícil de detectar. Des de Fridas, la Judith, l’Alicia, la Marjorie i la Laia, porten l’Iceberg de la violència masclista a les aules; ho fan amb uns objectius molts clars i amb visió de futur. Aquesta és l’entrevista a la Laia i a la Judith parlant-nos dels tallers. Llegim-les:

Preparació

Referents i món digital

Judith: Per ara hem fet tallers a 3r d’ESO de La Salle Torreforta i al Martí i Franquès, però estem obertes a tots els cursos. Els tallers estan previstos perquè durin una hora, encara que l’ideal seria una hora i mitja. Fem una prèvia amb el professorat per tal que ens passin els referents que té l’alumnat, i com porten el tema; a partir d’aquí ho adaptem. La idea és poder treballar des de la base.

Laia: Fer-ho de manera que puguin identificar-se i fer-ho a partir dels referents, de persones que coneixen, que estan en el seu dia a dia, a les xarxes socials, cantants, actrius o actors, etc.

Judith: Deixem molt clar que no anem a fer un boicot als seus referents, simplement que són persones que han viscut en una societat patriarcal, que estan influenciades pels mateixos ímputs del sistema. 

Laia: Vam dissenyar un Kahoot! i un PowerPoint. Una de nosaltres compartia la pantalla. Les preguntes les deixem pel final.

Judith: En acabar els demanem que si tenen alguna pregunta més ens escriguin per mail i els respondrem. Estem obertes a rebre preguntes i propostes, inclús d’altres centres educatius o espais en els quals encara no hem anat a fer els tallers, també.

Objectius

Sensibilització i implicació

Judith: La sensibilització respecte a diferents temes com ara el sexisme, l’iceberg de la violència, la violència psicològica, o sigui, la part més invisible de les violències. Posar la mirada a tot allò que no veiem o que ens és difícil de veure.

També la implicació de cara a si veuen una violència o un sexisme més invisible, que ho comuniquin, que si es troben en un cas, sigui en xarxes o en persona, que puguin ser capaços i tinguin el suport de poder-ho dir. Que sàpiguen que tenen organitzacions com nosaltres, que el professorat està amb ells i elles, que hi ha recursos disponibles.

Feedback del professorat

Bona acollida i agraïment

Judith: Acostumen a respondre molt bé. En els últims tallers que vam fer, un dels professors que hi havia ens va donar molt bona acollida, amb respecte en tot moment, i una altra professora igual, es va mostrar agraïda. Veuen com una forma de fer arribar el feminisme a les aules, que si ve algú extern, l’alumnat pot estar més atent.

Feedback de l’alumnat

Inquietuds i diàleg

Judith: No m’agrada fer binarisme, però és que es veu molt clar que la majoria de noies i alguns nois solen estar atents, altres passen (indiferentment de si són nois i noies), però hi ha un sector, que sol ser el masculí, el que intervé, el que fa preguntes de tipus “I per què considereu això violència i no el que fa la noia cap a mi?”. Es mostren ofesos. Cal veure que també hi ha molta inquietud darrere aquestes persones i se’ls ha de donar una resposta. Per això, amb un sol taller no n’hi ha prou. Cal fer-ne un segon i un tercer, agafar totes aquestes inquietuds i orientar-les cap a una mirada més constructiva. Veure la base objectiva, les dades, que responguin els seus dubtes de manera que no se sentin atacats. Per això sempre els diem  que el feminisme és de totes i de tots, i que si no s’implica tothom, no anirem enlloc. Cal una explicació i un espai per poder dialogar tots aquests temes que porten dins.

Laia: La resposta de l’alumnat l’agafem com a feedback per pensar en com en els pròxims tallers podem apropar-los més al feminisme.

Feminisme a les aules

Formació i treball

Laia: Personalment, aposto per fer els tallers al professorat. A l’alumnat hi vas un dia, expliques i te’n vas, però els professors i professores hi són cada dia amb els alumnes. Que siguin ells els que puguin fer el toc d’atenció i fer reflexionar si es dóna un cas de sexisme a les aules. Realment veig que és el que caldria. Però no sempre hi ha prou interès en això, inclús a vegades pot ser un professor el que acaba exercint el masclisme, i és que el sistema patriarcal influeix a tothom. Cal formar al professorat, però és que a tothom, també a les famílies dels alumnes.

Judith: Penso igual. Una base és la formació a professorat. La perspectiva feminista ha d’estar a totes les assignatures. Si només féssim una assignatura destinada a això, però a Història invisibilitzem el que han fet totes les dones, doncs no som coherents. Òbviament, una assignatura destinada a la salut sexual i reproductiva, jo que treballo amb dones i amb infants, ho veig imprescindible. Hi ha tant per fer en aquest sentit, és tant tabú, i cal poder reflexionar-hi, normalitzar-ho, per poder-ne fer prevenció. En canvi, la perspectiva feminista cal que estigui present en tot el currículum.

Si en un centre les persones docents detecten un grup de persones motivades o amb inquietuds entorn del feminisme, nosaltres les animem a crear un grup de treball on es pugui potenciar el treballar-ho; sigui a través d’una optativa o una extraescolar o tutories. També és una de les nostres propostes que creiem que estaria molt bé i poden comptar amb el nostre suport.

Futur

Constància i impacte

Laia: Aquest taller va ser puntual entorn el 25N, però ja ho hem parlat i coincidim que a la llarga, si volem seguir fent els tallers, volem dissenyar un programa més a llarg termini. Anar un dia a un institut, i fer un taller sobre violència masclista es queda en això, si realment volem generar un impacte i que els objectius s’assoleixin ha de ser més continuat. A més, va ser més complicat perquè ho vam fer tot online, no hi vam anar presencialment. La idea és crear un contingut més enllà del 25N per després poder-lo oferir.

Judith: Hem passat de donar tallers puntuals a centres cívics, a fer-ne als instituts i de forma més continuada, hem avançat i la idea és seguir avançant. Aquest any hem creat més impacte que l’any passat.

Desmuntar els estereotips de gènere, els mites i les creences entorn de la violència de gènere i conscienciar sobre la corresponsabilitat i deures que tenim envers la violència masclista són alguns dels objectius de fons que porten aquests tallers, el motor que fou a les Fridas a anar a les aules i donar resposta a les inquietuds de l’alumnat entorn el feminisme.

Seguim endavant, creixem juntes, a les aules, al carrer, a casa, amb sororitat i amb feminisme!

*Fotografia de portada extreta de https://www.ccma.cat/324/iceberg-violencia-masclista-violencies-masclistes-visibles-invisibles/noticia/2887194/

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.