Feminisme, Literatura

ORIGEN: RELAT GUANYADOR DEL I PREMI DE RELATS FEMINISTES FRIDAS7

Autora: Elena Ilobra

I

Els seus peus descalços trepitjaven l’humus del sotabosc amb decisió. Els branquillons cruixien a cada passa: ferma i calmada. Va arribar a una petita clariana des d’on es podia veure la Lluna i s’hi va asseure entrecreuant les cames. Un sospir profund, ulls tancats… i només la remor de les fulles en els arbres. En aquell silenci es podia inclús sentir com les arrels dels arbres parlaven entre elles.

Els cabells de Kalah ja no eren del negre atzabeja d’uns anys enrere: ara estaven tenyits de pinzellades platejades que brillaven amb més llum sota el cel de la nit. I les seves mans, fines i arrugades, reposaven fonent-se amb els seus genolls: semblaven dues aranyes ossudes, fràgils i velles, però el que la seva la fosca pell amagava eren uns palmells callosos, soferts i forts. Aquelles mans l’havien acompanyat fins allà on era. I ho va agrair.

A cada respiració s’omplia de la immensitat de la nit i agraïa des de les seves entranyes el fet de poder estar allà present.

A l’àvia, que va ser la primera que la va acompanyar a la clariana i li va ensenyar a reposar. A la mare, que va nodrir-la i  embolcallar-la de calidesa i de qui va aprendre a rugir davant les adversitats. Al seu cos, que la guiava i acompanyava, la sanava i li permetia seguir avançant. A la terra, que la sostenia i alimentava. A les germanes amb qui ara ella criava i protegia al grup per a tots aquells que vindrien. Al cel, que els donava llum i foscor a parts iguals… A tot.

I respirar.

I agrair.

II

Els dies com avui és quan més viva em sento. Per fi diumenge de primavera, sol radiant i poder començar a portar malles amb samarreta de màniga curta: això és vida.   Lilith, vine! Tia, on va tan de pressa?

Jo què sé, està boja! Veu un ocell i arrenca a córrer com una posseïda… però després sempre torna. Instint de caçadora, suposo. I escolta, què el curro… Has pogut parlar del canvi en l’horari?

Quin plaer anar a caminar amb la Carla els caps de setmana. Això d’arribar a la vida adulta no sent gens bé en general.

—Buf, doncs vaig intentar tornar a treure el tema, però no hi ha manera, nena, allà tothom va de cul i ningú té temps de parlar gaire. Així que res, a seguir plegant passades les 21.00.

—Quin desastre. Bé, com a mínim podem seguir fent sopars…

—I passejades de cap de setmana! De veritat, com pot ser que necessiti tant sortir de la ciutat? És com si el meu cos desitgés escapar-se cada divendres. És el meu premi de la setmana.

Se’ns passa el matí volant i, com no pot ser d’altra manera, acabem amb el vermut al bar del poble. Els diumenges de muntanya són glòria.

—Com podem ser tan idiotes de tancar-nos en pisos diminuts durant tota la vida, treballant en oficines fosques i hermètiques, i comptant les hores que ens queda per poder ser lliures al bosc? Mira aquesta que feliç que viu! —La Lilith jau a l’ombra de la taula, amb el cap reposant sobre el peu de la Clara—. Qui fos gossa!

III

Els orígens hi son. L’essència hi és. La mateixa terra torna a ser trepitjada una i mil vegades més; i seguirà sent caminada fins a la fi dels temps.

El mateix sol que ens il·luminava en el passat és el que ara brilla per al nostre avui, la mateixa lluna que ens mirava torna a sortir cada nit, i l’aigua del mar que ens acarona ja va banyar als nostres avantpassats.

Som un tronc en el bosc.

Ens preocupa la nostra escorça, les formigues que ens enfilen, el corc que ens està menjant en un raconet… i a vegades, amb una mica de sort, també pensem en les branques que vindran i els fruits que donarem. Però allò que no es veu, les arrels que tenim… també som nosaltres, i saben més del que podem escoltar. Són les arrels les que ens fan vibrar amb el present, les que ens fan sentir que pertanyem a aquell lloc, les que reconeixen allò que necessitem i recorden les companyes que vam tenir en el passat. Són les arrels les que ens retornen a l’origen, de la mà de totes aquelles amb qui vam compartir camí. Però estan tan avall… i sovint parlen tan fluixet…

Aturar-se, reposar, escoltar.

I respirar…

I agrair.

Formació

TALLER ICEBERG DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Controlar, invisibilitzar, menysprear, desvaloritzar, humiliar, culpabilitzar, anul·lar, el xantatge emocional, l’humor sexista, la publicitat sexista, el llenguatge sexista, són algunes de les formes que presenta aquella part del masclisme més invisible o difícil de detectar. Des de Fridas, la Judith, l’Alicia, la Marjorie i la Laia, porten l’Iceberg de la violència masclista a les aules; ho fan amb uns objectius molts clars i amb visió de futur. Aquesta és l’entrevista a la Laia i a la Judith parlant-nos dels tallers. Llegim-les:

Sigue leyendo «TALLER ICEBERG DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES»
Feminisme, Interseccionalitat, Sin categoría

La prostitución “halal”, por Hakima Abdoun

La activista Hakima Abdoun

Mantener relaciones sexuales fuera del matrimonio en el Islam supone un grave pecado. En muchos países islámicos se considera delito y está penalizado. Por ello se recurre a la época medieval para justificar la prostitución. ¿Y cómo se alega? No hay nada que supone mucho esfuerzo en el islam. Todo tiene solución. El Islam como religión verdadera y única, cuando indica algo, es porque es verdad absoluta. Si nuestro Dios decidió prometernos vírgenes en el cielo a cambio de no cometer pecado en la tierra, es por algo. Es uno de los motivos claro de la represión sexual en las sociedades islámicas. El sondeo realizado en Marruecos por “L’Economiste” es clave para determinar las patologías sociales del país. Un 88% de los encuestados está en contra de las relaciones sexuales fuera del matrimonio. Sin embargo, los datos reales nos indican que hay 700 abortos clandestinos al día en el país. 

Sigue leyendo «La prostitución “halal”, por Hakima Abdoun»
Interseccionalitat

Dia Mundial de la Discapacitat

El dia 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb l’objectiu de promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la societat, així com conscienciar sobre la seva situació en tots els aspectes de la vida .

La discapacitat és una condició que afecta les persones i que pot ser una deficiència física o mental, com la discapacitat sensorial, cognitiva o intel·lectual, la malaltia mental o diversos tipus de malalties cròniques (informació extreta de https://www.diainternacionalde.com/ficha/dia-internacional-personas-discapacidad

Actualment, al món hi ha més de mil milions de persones amb alguna forma de discapacitat. Són la minoria més àmplia del planeta. Acostumen a ser més vulnerables davant la violència. La causa principal? La ignorància.

Per aquest motiu, la Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental La Noguera, ens ha fet arribar, a través de l’Associació La Muralla, aquest article.
Gràcies Mercè i gràcies La Muralla, per la gran tasca que dueu a terme!

Sigue leyendo «Dia Mundial de la Discapacitat»
Feminisme, Valentes

Un sueño robado

Aquest és el testimoni d’una noia que va haver de callar davant d’una injustícia, va haver de veure com el seu futur desitjat s’esfumava d’un dia per l’altre perquè un desgraciat, fill d’un patriarcat més present que mai, va fer ús de la seva força i violència contra ella. Avui, l’Eva Turcios ho narra des de la distància, amb serenitat, i després d’haver fet front a un canvi de vida radical per aconseguir superar una injustícia que ara, per fi, surt a la llum. Avui, doncs, ella s’allibera a través d’unes paraules que pretenen donar la mà a totes aquelles nenes, noies i dones que s’hagin trobat o es puguin trobar en una situació similar. Avui, aquestes paraules, han arribat on han d’arribar, amb nom i cognoms de l’acusat. Escoltem-la doncs i atrevim-nos, com ella, a expressar qualsevol injustícia que sentim que estem patint, ens trastoqui la vida sencera o uns minuts d’una nit, denunciem-ho en veu alta, expressem-ho avui, i donem-nos les mans les unes a les altres, com ho fa l’Eva. Si en toquen a una ens toquen a totes! Ens volem vives, ens volem lliures!

Sigue leyendo «Un sueño robado»
Feminisme

Crímenes de honor

¿Sabías que existe el día Internacional de las Víctimas del Crimen de Honor? ¿Sabes qué es un crimen de honor? Seguramente mis preguntas te recuerdan a algún episodio de alguna película que has visto sobre la mujer en Afganistán, Irán, Argelia o Marruecos. O bien podrías haber leído algún libro o, al igual, te suena a alguna práctica medieval, totalitaria y opresiva.

Muchas personas creen que los días internacionales son una estupidez humana. No obstante, si existen es porque hay un problema social. En este caso, las víctimas por el crimen de honor no fueron reconocidas tan solo hasta el 29 de octubre de 2009. Tras una sentencia de un tribunal penal en Siria que dejó absuelto a un criminal por matar a su hermana de manera brutal y sangrienta, alegando que lo hizo en nombre del «honor».

Sigue leyendo «Crímenes de honor»
Feminisme

Primer aniversari de Fridas!

El 2 de febrer Fridas va complir un any de vida. Un any ple de reptes, debats, reivindicacions i, sobretot, molta, molta sororitat. Per celebrar-ho, ens va acollir la Casa de les lletres —a l’antic ajuntament de Tarragona—, un espai preciós on vam gaudir d’un recital de poesia i narrativa feminista, vermut, i música de la mà de DJ A. Harvey.

Gràcies a totes i a tots per compartir amb nosaltres aquest dia tan important! Seguim endavant! Visca, visca, visca, la lluita feminista!

Sigue leyendo «Primer aniversari de Fridas!»
Feminisme

Estem amb tu Pamela Palenciano Jódar

La monologuista Pamela ha estat denunciada per la «Asociación Europea de Ciudadanos contra la Corrupción» pel suposat delicte de «incitación al odio contra los varones».

La Frida Judith Sangüesa Pons ha fet un escrit donant suport a Pamela i l’ha començat amb el nom de la seva obra «No solo duelen los golpes».

Estem a tu! #conpamcontralacensura

Sigue leyendo «Estem amb tu Pamela Palenciano Jódar»
Feminisme

Unes 1000 persones es manifesten en contra la violència masclista a Tarragona

Aquest diumenge 25 de novembre, a Tarragona s’ha realitzat una gran mobilització de rebuig a la violència masclista. La concentració, a la qual hi han participat gairebé mil persones, s’ha iniciat al Balcó del Mediterrani a les sis de la tarda i la comitiva ha baixat per la Rambla Nova fins al Palau de Justícia. 

46765905_335373787244890_2237717109842903040_n

Sigue leyendo «Unes 1000 persones es manifesten en contra la violència masclista a Tarragona»

Feminisme

La violència contra les dones: un mal de segles

El fenomen de la violència i el maltractament exercits contra la dona no és un problema recent: l’anàlisi històrica revela que ha estat una característica de la vida familiar, tolerada i acceptada des de temps immemorials. En segles passats, la violència dels homes contra les dones era part de la vida quotidiana, ni tan sols se l’anomenava violència, senzillament, així eren les coses.

Sigue leyendo «La violència contra les dones: un mal de segles»