Feminisme, Literatura

ORIGEN: RELAT GUANYADOR DEL I PREMI DE RELATS FEMINISTES FRIDAS7

Autora: Elena Ilobra

I

Els seus peus descalços trepitjaven l’humus del sotabosc amb decisió. Els branquillons cruixien a cada passa: ferma i calmada. Va arribar a una petita clariana des d’on es podia veure la Lluna i s’hi va asseure entrecreuant les cames. Un sospir profund, ulls tancats… i només la remor de les fulles en els arbres. En aquell silenci es podia inclús sentir com les arrels dels arbres parlaven entre elles.

Els cabells de Kalah ja no eren del negre atzabeja d’uns anys enrere: ara estaven tenyits de pinzellades platejades que brillaven amb més llum sota el cel de la nit. I les seves mans, fines i arrugades, reposaven fonent-se amb els seus genolls: semblaven dues aranyes ossudes, fràgils i velles, però el que la seva la fosca pell amagava eren uns palmells callosos, soferts i forts. Aquelles mans l’havien acompanyat fins allà on era. I ho va agrair.

A cada respiració s’omplia de la immensitat de la nit i agraïa des de les seves entranyes el fet de poder estar allà present.

A l’àvia, que va ser la primera que la va acompanyar a la clariana i li va ensenyar a reposar. A la mare, que va nodrir-la i  embolcallar-la de calidesa i de qui va aprendre a rugir davant les adversitats. Al seu cos, que la guiava i acompanyava, la sanava i li permetia seguir avançant. A la terra, que la sostenia i alimentava. A les germanes amb qui ara ella criava i protegia al grup per a tots aquells que vindrien. Al cel, que els donava llum i foscor a parts iguals… A tot.

I respirar.

I agrair.

II

Els dies com avui és quan més viva em sento. Per fi diumenge de primavera, sol radiant i poder començar a portar malles amb samarreta de màniga curta: això és vida.   Lilith, vine! Tia, on va tan de pressa?

Jo què sé, està boja! Veu un ocell i arrenca a córrer com una posseïda… però després sempre torna. Instint de caçadora, suposo. I escolta, què el curro… Has pogut parlar del canvi en l’horari?

Quin plaer anar a caminar amb la Carla els caps de setmana. Això d’arribar a la vida adulta no sent gens bé en general.

—Buf, doncs vaig intentar tornar a treure el tema, però no hi ha manera, nena, allà tothom va de cul i ningú té temps de parlar gaire. Així que res, a seguir plegant passades les 21.00.

—Quin desastre. Bé, com a mínim podem seguir fent sopars…

—I passejades de cap de setmana! De veritat, com pot ser que necessiti tant sortir de la ciutat? És com si el meu cos desitgés escapar-se cada divendres. És el meu premi de la setmana.

Se’ns passa el matí volant i, com no pot ser d’altra manera, acabem amb el vermut al bar del poble. Els diumenges de muntanya són glòria.

—Com podem ser tan idiotes de tancar-nos en pisos diminuts durant tota la vida, treballant en oficines fosques i hermètiques, i comptant les hores que ens queda per poder ser lliures al bosc? Mira aquesta que feliç que viu! —La Lilith jau a l’ombra de la taula, amb el cap reposant sobre el peu de la Clara—. Qui fos gossa!

III

Els orígens hi son. L’essència hi és. La mateixa terra torna a ser trepitjada una i mil vegades més; i seguirà sent caminada fins a la fi dels temps.

El mateix sol que ens il·luminava en el passat és el que ara brilla per al nostre avui, la mateixa lluna que ens mirava torna a sortir cada nit, i l’aigua del mar que ens acarona ja va banyar als nostres avantpassats.

Som un tronc en el bosc.

Ens preocupa la nostra escorça, les formigues que ens enfilen, el corc que ens està menjant en un raconet… i a vegades, amb una mica de sort, també pensem en les branques que vindran i els fruits que donarem. Però allò que no es veu, les arrels que tenim… també som nosaltres, i saben més del que podem escoltar. Són les arrels les que ens fan vibrar amb el present, les que ens fan sentir que pertanyem a aquell lloc, les que reconeixen allò que necessitem i recorden les companyes que vam tenir en el passat. Són les arrels les que ens retornen a l’origen, de la mà de totes aquelles amb qui vam compartir camí. Però estan tan avall… i sovint parlen tan fluixet…

Aturar-se, reposar, escoltar.

I respirar…

I agrair.

Feminisme

Shana Rey

Entro al compte d’Instagram de Shana Rey —un compte que segueixo de fa temps—, i el primer que em crida l’atenció és la descripció del seu perfil: Witch illustrator. Fins avui no m’havia aturat a llegir com es defineix a si mateixa; i sí, crec que l’encerta de ple. Cada una de les il·lustracions que ens regala s’embolcalla en una aura d’empoderament femení, de bruixa, de dona que s’estima i es mostra tal com és. Sigui quina sigui la lluna que omple la nit, l’artista ens brinda imatges properes, directes, d’una realitat massa vegades tabú.

Sigue leyendo «Shana Rey»
Feminisme, Interseccionalitat, Sin categoría

La prostitución “halal”, por Hakima Abdoun

La activista Hakima Abdoun

Mantener relaciones sexuales fuera del matrimonio en el Islam supone un grave pecado. En muchos países islámicos se considera delito y está penalizado. Por ello se recurre a la época medieval para justificar la prostitución. ¿Y cómo se alega? No hay nada que supone mucho esfuerzo en el islam. Todo tiene solución. El Islam como religión verdadera y única, cuando indica algo, es porque es verdad absoluta. Si nuestro Dios decidió prometernos vírgenes en el cielo a cambio de no cometer pecado en la tierra, es por algo. Es uno de los motivos claro de la represión sexual en las sociedades islámicas. El sondeo realizado en Marruecos por “L’Economiste” es clave para determinar las patologías sociales del país. Un 88% de los encuestados está en contra de las relaciones sexuales fuera del matrimonio. Sin embargo, los datos reales nos indican que hay 700 abortos clandestinos al día en el país. 

Sigue leyendo «La prostitución “halal”, por Hakima Abdoun»
Feminisme, Valentes

Un sueño robado

Aquest és el testimoni d’una noia que va haver de callar davant d’una injustícia, va haver de veure com el seu futur desitjat s’esfumava d’un dia per l’altre perquè un desgraciat, fill d’un patriarcat més present que mai, va fer ús de la seva força i violència contra ella. Avui, l’Eva Turcios ho narra des de la distància, amb serenitat, i després d’haver fet front a un canvi de vida radical per aconseguir superar una injustícia que ara, per fi, surt a la llum. Avui, doncs, ella s’allibera a través d’unes paraules que pretenen donar la mà a totes aquelles nenes, noies i dones que s’hagin trobat o es puguin trobar en una situació similar. Avui, aquestes paraules, han arribat on han d’arribar, amb nom i cognoms de l’acusat. Escoltem-la doncs i atrevim-nos, com ella, a expressar qualsevol injustícia que sentim que estem patint, ens trastoqui la vida sencera o uns minuts d’una nit, denunciem-ho en veu alta, expressem-ho avui, i donem-nos les mans les unes a les altres, com ho fa l’Eva. Si en toquen a una ens toquen a totes! Ens volem vives, ens volem lliures!

Sigue leyendo «Un sueño robado»
Feminisme

La ley ante las violencias sexuales

A raíz de las últimas sentencias mediáticas sobre violencia sexual en España, como son las grupales en Pamplona y Manresa, se han puesto de nuevo en cuestión los supuestos de abuso y agresión sexual. ¿Por qué una es inferior en grado que la otra? ¿Qué supone que una misma situación sea enjuiciada de una forma u otra? ¿Deberían ser lo mismo? ¿Debería hacerse una nueva catalogación? Infinitas preguntas están hoy en el aire al igual que una clara indignación por parte de de la ciudadanía que cree que no se está haciendo justicia. Pero, ¿realmente no se está haciendo justicia o es que se hace pero de acuerdo a unos textos jurídicos obsoletos?

Sigue leyendo «La ley ante las violencias sexuales»
Feminisme

Crímenes de honor

¿Sabías que existe el día Internacional de las Víctimas del Crimen de Honor? ¿Sabes qué es un crimen de honor? Seguramente mis preguntas te recuerdan a algún episodio de alguna película que has visto sobre la mujer en Afganistán, Irán, Argelia o Marruecos. O bien podrías haber leído algún libro o, al igual, te suena a alguna práctica medieval, totalitaria y opresiva.

Muchas personas creen que los días internacionales son una estupidez humana. No obstante, si existen es porque hay un problema social. En este caso, las víctimas por el crimen de honor no fueron reconocidas tan solo hasta el 29 de octubre de 2009. Tras una sentencia de un tribunal penal en Siria que dejó absuelto a un criminal por matar a su hermana de manera brutal y sangrienta, alegando que lo hizo en nombre del «honor».

Sigue leyendo «Crímenes de honor»
Feminisme

Primer aniversari de Fridas!

El 2 de febrer Fridas va complir un any de vida. Un any ple de reptes, debats, reivindicacions i, sobretot, molta, molta sororitat. Per celebrar-ho, ens va acollir la Casa de les lletres —a l’antic ajuntament de Tarragona—, un espai preciós on vam gaudir d’un recital de poesia i narrativa feminista, vermut, i música de la mà de DJ A. Harvey.

Gràcies a totes i a tots per compartir amb nosaltres aquest dia tan important! Seguim endavant! Visca, visca, visca, la lluita feminista!

Sigue leyendo «Primer aniversari de Fridas!»
Feminisme

Estem amb tu Pamela Palenciano Jódar

La monologuista Pamela ha estat denunciada per la «Asociación Europea de Ciudadanos contra la Corrupción» pel suposat delicte de «incitación al odio contra los varones».

La Frida Judith Sangüesa Pons ha fet un escrit donant suport a Pamela i l’ha començat amb el nom de la seva obra «No solo duelen los golpes».

Estem a tu! #conpamcontralacensura

Sigue leyendo «Estem amb tu Pamela Palenciano Jódar»
Feminisme

Unes 1000 persones es manifesten en contra la violència masclista a Tarragona

Aquest diumenge 25 de novembre, a Tarragona s’ha realitzat una gran mobilització de rebuig a la violència masclista. La concentració, a la qual hi han participat gairebé mil persones, s’ha iniciat al Balcó del Mediterrani a les sis de la tarda i la comitiva ha baixat per la Rambla Nova fins al Palau de Justícia. 

46765905_335373787244890_2237717109842903040_n

Sigue leyendo «Unes 1000 persones es manifesten en contra la violència masclista a Tarragona»

Feminisme

EL DISCURSO QUE NOS VENDE EL PATRIARCADO

El domingo, volviendo a casa después de la concentración en protesta de la resolución de la sentencia del caso Juana Rivas, una mujer de unos cuarenta años señala los carteles que llevaba en mano y me dice con curiosidad: Fridas, ¿qué es eso de Fridas?

Le explico que se trata de un colectivo feminista y que justo ahora volvía de una concentración en denuncia de la justicia patriarcal, ya que recientemente habían condenado a una mujer injustamente por salvaguardar a sus hijos de su padre maltratador. Ella estaba bien enterada porque enseguida identifico que se trataba de Juana Rivas e incluso añadió que lo mejor que se puede hacer en estos casos es matar al marido o pareja, que sale más a cuenta: “Total que para unos años que te encierran, tú y tus hijos estáis a salvo y cuando salgas te van a dar alguna ayuda”. Yo me reí de su ocurrencia, que no era la primera vez que escuchaba, pero que carece de toda realidad. Una mujer maltratada es (casi) imposible que mate a su maltratador, aunque lo llegué a tener en mente y alguna incluso lo intente, debido al fuerte maltrato que ha sufrido que ha acabado con su autoestima, identidad y la ha llevado a un gran desgaste físico y psicológico.

Sigue leyendo «EL DISCURSO QUE NOS VENDE EL PATRIARCADO»