Reivindiquem

Concentració en rebuig a la sentència dels violadors de la manada de Manresa

Tarragona, 4 de novembre de 2019

¡Basta ya! Es agresión. Es violación.

Esta sentencia no refleja la sociedad que queremos ser.

Basta ya de sentencias de este tipo. La justicia no puede dudar de que una niña de 14 años llevada a un descampado por 5 hombres, encontrándose ésta medio inconsciente, haya sufrido una violación. Que no nos confunda el código penal, la llamada ausencia de intimidación no es abuso, es violación. ¿Que no se ha resistido suficiente? ¿Que se quedó callada? Solo un sistema machista y retrógrado consideraría que no hay intimidación en un acto brutalmente violento como este.

¿Acaso dudarían de tal intimidación si la hubiesen atracado para robarle la cartera? No, pues claro que no. Es más, sería lo más lógico entender que no se hubiese resistido, que hubiese callado y entregado la cartera para que dicha intimidación pasara rápido. Fuese bebida, drogada o serena, esto no lo hubiesen ni preguntado. Los culpables serían claramente los ladrones.

Pero no son ladrones, son violadores. Así que la “justicia”, justicia entre comillas, insiste en poner el foco sobre la víctima y no dónde debería. Esta “justicia” insiste en separar
la idea de abuso y de agresión (en vez de violación), usando el consentimiento y la intimidación como excusas para banalizar la violencia. Y esta “justicia” separa la idea como más le conviene, sin importarle los daños emocionales, físicos y psicológicos de la víctima. La sociedad entendemos que todo es violencia! Acosar, tocar, penetrar sin un SÍ claro y
alto, es violencia, es violación! El silencio no es consentimiento.

Basta ya de sentencias en las que se penaliza la conducta de quien sufre la agresión mientras que se resta importancia a los comportamientos de los que agreden. ¡Basta ya! de interpretaciones sexistas. Basta ya de manipulaciones, basta ya! El pasado mes de junio con la sentencia de la Manada de Pamplona pensamos que estaban cambiando las cosas, pero era algo momentáneo, un lavado de imagen fruto de hacer mediático el caso, pero fruto también de nuestra resistencia. Así pues, hoy nos encontramos otra vez en la calles, reclamando que la justicia nos defienda a todas por igual. Una vez más queda reflejado que el código penal necesita un cambio, necesita eliminar la duda entre lo que es un abuso o una agresión, ya que si no hay consentimiento siempre será una agresión. Llevamos tiempo reclamando este cambio; igual que la educación, dejemos de enseñar a la víctima a
defenderse y empecemos a educar para que las personas no sean agresoras. Dejemos de vivir en un sistema patriarcal que ampara a los violadores y encierra a los músicos, a los manifestantes, a las personas que luchan por un futuro mejor.

¡Basta ya de machismo en la judicatura!
¡Basta ya de un código penal incompleto e inadecuado con lo que sabemos sobre violencia machista!
¡Basta ya de incumplir con los estándares internacionales y de infringir
acuerdos y pactos!
¡Basta ya de rehuir la responsabilidad de prevenir y erradicar la violencia machista, también desde la justicia!

Puede que la justicia no te este poniendo las cosas fáciles, pero no estás sola. Aquí estamos todas porque, ¡¡¡basta ya de justicia patriarcal!!

¡¡¡BASTA YA!!!
Si ens toquen a una ens toquen a totes!

CONCENTRACIÓ EN REBUIG A L’AGRESSIÓ SEXUAL DE LA “MANADA DE MANRESA” I LA JUSTÍCIA PATRIARCAL

Una violació per torns de quinze minuts. Sis homes adults que duplicaven l’edat de la víctima. Cosificació, deshumanització. La dona, en aquest cas, LA NENA, tractada com un tros de carn. I un cop més, topem amb la justícia patriarcal. Amb una fiscal que no ho considera agressió sexual perquè la noia anava beguda.

Senyora fiscal: segons la modificació del codi penal, feta el 2015, l’edat de consentiment és a partir dels 16 anys. Per tant, en el cas d’una noia de 14 anys, no hi pot haver debat: ÉS UNA VIOLACIÓ! Repassi’s el codi penal… 

Un cop més, la dona és qui ha de viure en alerta permanent: no beure, no drogar-se, no provocar amb la vestimenta, no provocar amb l’actitud, no anar sola. Perquè si rep una agressió, primer es revisarà aquesta llista per veure ON HA FALLAT ELLA.

Quina és la solució? Que les dones no sortim de casa? A nosaltres ens sembla que la solució és tan simple i senzilla com que els homes no violin… 

Qui violen són els violadors, però les condemnes ridícules i el desprestigi que la justícia patriarcal fa a la víctima, la converteix en còmplice. Un sistema que fa que l’agredida senti vergonya, culpa i la necessitat d’amagar-se. 

Ens sentim desprotegides davant d’un sistema judicial que tantes vegades és injust. Un sistema educatiu que encara no té garantida la coeducació, ni una educació sexual integral en tots els centres educatius. 

Desprotegides també per un sistema social que rep constantment retallades, cosa que acaba afectant SEMPRE els col·lectius més vulnerables. 

I desprotegides davant d’uns mitjans de comunicació que aprofiten la manca de profunditat i mirada crítica de gran part de la població per llençar informacions falses. Que s’han inventat informacions (SÍ, QUE HAN MENTIT!), per desprestigiar el moviment feminista. Per què? Perquè treballar per aconseguir la igualtat real per a totes i tots, fa perillar l’status quo d’alguns.

Uns mitjans de comunicació que pràcticament han donat més visibilitat a un familiar venjatiu que als acusats.

Fa unes setmanes celebràvem la rectificació del Suprem en el cas de la manada de Pamplona. És una petita victòria, però la guerra  la guanyarem quan no quedi cap més manada.

Concentració davant l’Ajuntament de Tarragona. 8 de juliol de 2019
Foto de DiariMés
.
.
.

MANIFIESTO 1000 FEMINICIDIOS

Recientemente se ha alcanzado la escalofriante cifra de 1000 feminicidios en España, desde que empezó a registrarse en 2003.

1000 feminicidios, 1000 mujeres asesinadas por un único motivo: Ser mujer.

Asesinadas en manos del que decía amarla más. En todos los casos, hombres. Recordemos: el amor no duele. Nada. Nunca.

Sin embargo no es una cifra real: las mujeres asesinadas por la violencia machista son muchas más. La ley contra la violencia de género vigente en España desde el 2004, no es suficiente y nunca lo fue, no recoge la extensa realidad que abarca la violencia machista. Solo se contabilizada la violencia causada por la pareja o expareja. Sabemos muy bien que la violencia machista invade nuestra sociedad, que la violencia directa solo es la punta del iceberg, y las mujeres somos asesinadas por ser mujeres no solo en el ámbito familiar, también en el trabajo, recordemos a Verónica, la trabajadora de Iveco que se suicidó por el acoso sexual después de difundir un video íntimo, no fue un suicidio, la mataron. No olvidemos a las mujeres víctimas de trata con fines de explotación sexual, mujeres trans, mujeres migradas…todas ellas no cuentan en las estadísticas.

El 8M llenamos las calles, y hoy estamos aquí, para reivindicar y exigir una mayor censura social y responsabilidad política, más recursos e inversión en políticas públicas feministas y efectivas. En justicia, formación en violencia machista y renovación generacional. Los feminicidios no son casos aislados, son fruto de la desigualdad estructural que se perpetúa a través de estrategias de dominación que tenemos asimiladas y naturalizadas. Rompamos con esto, rompamos con el patriarcado. Juntas y libres!

Concentració en contra dels feminicidis. Plaça de la Font (Tarragona) el 15 de juny de 2019.

Visca, visca, visca la lluita feminista!!!!

.

.

MANIFEST PER LA CONCENTRACIÓ DE L’1 DE FEBRER DEL 2019, CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA A TARRAGONA

Els nostres barris, tristament, són notícia:

5 de gener. Tarragona.  Sant Pere i Sant Pau. Agressió física. Una dona és apunyalada per la seva exparella.

10 de gener. Tarragona. Rambla Vella. Agressió física. Un home colpeja la seva dona a la via pública.

21 de gener. Tarragona. Bonavista. Intent d’assassinat. Un home llença a la seva dona pel balcó.

30 de gener. Reus. Carrer Argentera. Assassinat. Un noi de 19 anys decapita a una noia menor d’edat.

És la llista d’un territori petit i de tan sols un mes. És la llista de només els casos que s’han fet mediàtics. Sabem que no són els únics. La llista seria llarga. En moltes llars, ara mateix, s’estan vivint situacions de maltractament físic, psicològic i sexual.  Als nostres carrers, a les nostres oficines, a les nostres escoles, cada dia hi ha escenes on s’agredeix, insulta, humilia o menysprea a una dona, pel simple fet de ser dona.

Hi ha justícia? Es destinen prou recursos per combatre-ho? Suficient pressupost?

Sabem la resposta: NO.

Per això estem aquí. Sortirem al carrer i ho cridarem tantes vegades com faci falta.

Condemnem tot tipus de violència contra les dones i exigim combatre-la fins eradicar-la. Prevenir-la, denunciar-la, castigar-la.

Exigim a les autoritats i organismes responsables a actuar de forma eficient i decidida contra aquesta xacra que ens destrossa a totes.

Exigim atenció activa a les víctimes. Suport jurídic, psicològic i de seguretat.

Exigim crear i fer complir  polítiques feministes en tots els organismes i sectors possibles.

Exigim mecanismes de control i l’aplicació d’un codi ètic en els mitjans audiovisuals i en la publicitat per lluitar contra la cosificació de la dona per eradicar la violència corporal i la no normalització de la violència cap a les dones.

Exigim que es reformin les lleis perquè hi estiguin recollides totes les formes de violència contra les dones. Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real.

Exigim l’accessibilitat universal a tots els serveis.

Exigim la capacitació i la sensibilització dels professionals de la comunicació que informen sobre la violència contra la dona. Cal que els mitjans de comunicació en facin ressò, i ho facin cuidant cada un dels detalls: si la tiren pel balcó, no ha caigut, és un intent d’assassinat! Si li tallen el cap, no ha mort, l’han assassinada!

I exigim, perquè, al final, l’únic que volem és viure i viure dignament.

Prou violència masclista! Destrossem el patriarcat i fem-ho juntes.

Si en toquen a una, ens toquen a totes!

.

.

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE

La violència masclista és una xacra social que l’any 2017 va posar fi a la vida de 49 dones i 8 menors i al llarg d’aquest 2018 ja són 43 les assassinades. Són fonts oficials del Govern Espanyol, el que significa que estem parlant només de dades pertanyents a Espanya. El passat setembre va ser un mes fatídic per a les dones: nou dones i dues menors van ser assassinades en mans de les seves parelles o exparelles.

Aquestes xifres s’han de sumar als més de 970 assassinats comptabilitzats des del 2003, quan es va començar a classificar aquests assassinats com a feminicidis de forma oficial.

Però aquestes xifres només quantifiquen aquelles morts de dones a mans de les seves parelles o exparelles sentimentals. Els feminicidis, les morts de les dones per raó de gènere són moltes més. També hem de comptar altres feminicidis com els familiars, per prostitució o tràfic de persones.

Segons vàries associacions feministes, el nombre total de feminicidis va pujar a 99 el 2017 a Espanya, i ja en són 90 pel que portem d’any.

La violència masclista és una problemàtica social específica, per això compta amb polítiques públiques i mecanismes judicials propis. Els casos de violència masclista no són problemàtiques privades o personals, sinó expressions d’una dominació estructural manifestada a través de la violència, basada en la pertinença al sexe femení.

Aquesta violència pot tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a les dones, així com les amenaces de tals actes i la coacció o privació arbitrària de la llibertat.

La violència  masclista “constitueix una manifestació de relacions de poder històricament desiguals entre l’home i la dona que han conduït a la dominació de la dona i a la discriminació en contra seva per part de l’home i impedit l’avenç ple de la dona, i que la violència contra la dona és un dels mecanismes socials fonamentals pels quals es força a la dona a una situació de subordinació respecte de l’home”

Resolució 48/104 de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

La violència masclista es presenta de forma més despietada contra les dones més vulnerables, les pobres, les immigrants, les de la comunitat LBTTQI i les dones discapacitades.

Condemnem la violència sexual contra milions de dones i nenes en tot el món, i denunciem els integrismes religiosos i culturals que justifiquen la violència masclista. Exigim a les autoritats i organismes responsables a actuar de forma eficient i decidida contra tota mena de violència, tràfic i explotació sexual, mutilació genital, matrimonis forçosos, exclusió i feminització de la pobresa.

La lluita contra la violència ha de ser una mobilització comunitària, amb una responsabilitat compartida i col·lectiva. Des dels col·lectius feministes i des de la societat podem lluitar contra la violència  masclista en diversos fronts, que incloguin la prevenció, polítiques adequades i educació i, per aquest motiu, creiem necessari i demanem:

En el sistema educatiu i a la societat

La incorporació de mesures educatives transversals que fomentin l’igualtat entre dones i homes.

L’obligatorietat d’incorporar en tots els centres educatius la coeducació (educació lliure d’estereotips i rols de gènere), l’educació en els valors del respecte i la cura, que fomenti la no violència en la resolució dels conflictes i la prevenció de la violència masclista.

Que fomentin l’autonomia individual entesa com que cada persona és un ser complet per sí mateix i acabar així amb els mites de l’amor romàntic, que sustenta i normalitza la     violència en la parella.

Educar i reeducar en la idea de l’amor i les relacions de parella de forma més sana,  NO tòxica.

Treballar en la construcció de noves masculinitats, allunyades de la violència i la dominació i fer-les fortes en la cura i el respecte.

Formació en la universitat contra la violència masclista.

Introducció d’assignatures de gènere i igualtat obligatòries -i no opcionals- en tots els estudis universitaris i no universitaris.

Creació de la llei contra el bullying, la qual contempli el sexisme i la LGTBIQ+fòbia.

– Al govern d’Espanya i al de la Generalitat:

Donar prioritat a la prevenció de la violència contra la dona en totes les polítiques i programes, i fomentar el desenvolupament de mesures específiques orientades cap a la prevenció de la violència masclista en els homes.

Crear i fer complir  polítiques actives d’igualtat en tots els organismes i sectors possibles.

Reforçar els serveis i els dispositius d’atenció a les víctimes de la violència de gènere i les eines amb l’objectiu d’actuar amb perspectiva de gènere.

L’aplicació del pacte contra la violència masclista, no només les que ocorren en les relacions de parella com fins ara tipificada. Ampliar la consideració de violència de gènere a les violències contra les dones per raons de gènere.

La unió de tots els partits i agents socials en la lluita contra aquesta xacra social.

Als mitjans de comunicació

La capacitació i la sensibilització dels periodistes i altres professionals de la comunicació que informen sobre la violència contra la dona, el que contribuirà a millorar la qualitat de la informació i millorar el nivell de consciència i comprensió de les causes i conseqüències de la violència contra la dona per part del públic en general.

Mecanismes de control i l’aplicació d’un codi ètic en els mitjans audiovisuals i publicitat per lluitar contra la cosificació de la dona per erradicar la violència corporal i la no normalització de la violència cap a les dones.

-Jurídiques

Equiparació de l’especialització sobre Violència de Gènere a altres especialitzacions com són ‘Dret Mercantil’ i ‘Justícia Penal Juvenil’

Que es reformin les lleis perquè hi estiguin recollides totes les formes de violència contra les dones.

Que l’Estat compleixi amb els acords signats en el Conveni d’Istambul i segueixi les recomanacions de la CEDAW. També exigim una revisió i modificació de la Llei Orgànica 1/2004 que ampliï i contempli totes les formes de violència contra les dones i les mesures que comportin, modificant per conseqüència el Codi Penal on els delictes contra la propietat privada per exemple no tinguin més pes jurídic que els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.

Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real i efectiva.

Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, d’opció sexual i d’identitat de gènere.

Que s’eliminin totes les traves existents per a les dones de sexe no normatiu i les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència masclista. Exigim l’accessibilitat universal a tots els serveis.

I per això insistim i recordem, que cap ha de patir en una relació amorosa, ni ha de callar davant de cap mena d’assetjament verbal o físic, ni qualsevol altre abús o situació de violència de gènere.

Si n’ets víctima, t’animem a denunciar, adreçat a associacions feministes o a associacions específiques que poden ajudar-te i acompanyar-te en el procés.

Ens volem vives, ens volem lliures!

foto de Ester Enrich Coma.
foto de Fridas Feministas.
Lectura del manifest davant del Palau de Justícia (Tarragona)

MANIFEST 14 DE NOVEMBRE

Avui, 14 de novembre ens sumem a la vaga estudiantil per fer fora el masclisme de les nostres aules.

La violència masclista també existeix als centres educatius; és una reproducció en petita escala de les societats patriarcals en les quals vivim. Són espais de relacions on sovint podem observar diferents actituds micromasclistes, menors víctimes de violència de gènere, casos de violència de gènere en l’adolescència, casos de violència masclista comunitària (matrimonis forçats, mutilació genital femenina), bullying i abusos sexuals i violacions a l’alumnat per part d’adults, majoritàriament del seu entorn.

Es popularitzen les noves tecnologies utilitzades com a eines de control: internet, les xarxes socials i el mòbil. Els infants i adolescents prenen models de conducta i naturalitzen patrons masclistes que es continuen veient a les sèries, pel·lícules, anuncis, revistes i a la música actual.

Des dels col·lectius feministes i des de la societat podem lluitar contra la violència de gènere en diversos fronts, que posin incís en la prevenció, en la inversió i desenvolupament de polítiques d’igualtat i educatives i, per aquest motiu, creiem necessari i demanem:

-En el sistema educatiu:

  • L’obligatorietat d’incorporar en tots els centres educatius la coeducació (educació lliure d’estereotips i rols de gènere), l’educació en els valors de respecte i de cura, la no violència en la resolució dels conflictes i la prevenció de la violència masclista. Per tant, una major exigibilitat i concreció d’aquests temes en l’article 4 de la llei orgànica 1/2004 i en la llei d’educació catalana 12/2009.
  • Que es fomenti l’autonomia individual, entesa com que cada persona és un ser complet per si mateix, acabant així amb els mites de l’amor romàntic, que sustenten i normalitzen la violència masclista. Per tant, educar i reeducar en la idea de l’amor i les relacions sexoafectives sanes i no tòxiques.
  • Treballar en la construcció de noves masculinitats, allunyades de la violència i la dominació fomentant la cura i el respecte.
  • La introducció d’assignatures de gènere i igualtat obligatòries -i no opcionals- en tots els estudis universitaris i no universitaris.
  • La creació de la llei contra el bullying, la qual contempli el sexisme i la LGTBIQ+fòbia.
  • Des del col·lectiu de FRIDAS seguim i seguirem reivindicant l’educació com a eina de transformació social que permeti desconstruir la cultura de la violència masclista per aconseguir una vida lliure de violència.

Fora el sexisme de les aules! Ens volem vives, ni una menys!

46278569_557550314686497_3532314312641085440_n
46142703_943219595851149_8773406661353144320_n
Manifestació d’estudiants contra la violència de gènera.  Tarragona, 14 de novembre del 2018

Manifestem el nostre profund desacord amb la sentència dictada pel Jutjat del Penal número 1 de Granada en el cas de Juana Rivas

Fragment literal de la sentència a Juana Rivas que assenyala un dels motius pels quals ens concentrem:

«Salvo el episodio de malos tratos ocurrido en 2009, no se ha acreditado ninguno otro posterior».

Es a dir, com que tan sols ha passat un cop, com que el pare només va maltractar el seu fill en una ocasió que es pugui corroborar, no es motiu suficient per considerar que sigui un mal pare.

Juana Rivas ha estat condemnada a 5 anys de presó, a 6 anys sense els seus fills i a indemnitzar el seu exmarit amb 30.000€ per reparar els danys causats per acusar-lo de maltractador en públic i per abonar-li les despeses sorgides de l’enfrontament judicial.

Al Jutge Manolo Piñar del Jutjat del Penal número 1 de Granada li és igual la sentència ferma arran de la denúncia per violència de gènere que va interposar Juana fa 2 anys amb la conformitat del maltractador, és més, posa en dubte les declaracions de la Juana per haver estat recolzada multitudinàriament durant el procés anterior a la sentència.

La justícia patriarcal no ens vol juntes i empoderades, ens vol soles, callades, enfonsades, fins i tot, mortes.

La sentencia també desconsidera i ataca als recursos públics d’assistència i atenció a les dones víctimes de violència de gènere, menyspreant tots els seus informes:

«[…] la acusada toma parte en una campaña mediàtica, con rueda de prensa incluida, al frente de la cual, aparece una tal Francisca Granados (asesora jurídica del Centro de la Mujer de Maracena), quien adoptó la función de portavoz u asesora legal de Juana […] al mismo tiempo que ese día también concede una entrevista a la cadena SER dónde expone su oposición a la entrega, todo ello con la mal calculada creencia de que sí obtendía ventajas a su favor».

Una sentència que desacrediti a una dona per haver tornat amb el seu marit tot i patir maltractaments, és un exemple més del desconeixement que tenen molts jutges i jutgesses d’aquest país de com actua la violència de gènere en les relacions de parella. Des de Fridas denunciem la manca de formació obligatòria i efectiva en violència de gènere que reben aquestes figures judicials.

Suposa una vulneració del Conveni d’Istanbul per la lluita contra la violència de gènere perquè tot el seu contingut està dirigit a revictimitzar a la víctima i a condemnar-la amb penes molt més elevades que complauen la revenja del seu exmarit.

La sentencia també ignora l’interès dels fills, que han viscut sempre amb la seva mare i mai van ser privats de contacte amb el seu pare -el qual també els va maltractar-, tot al contrari, va ser ell qui es va desentendre i només va tornar a mostrar interès pels seus fills quan la Juana li va dir que no tornarien a casa perquè ja no volien patir més maltractaments. La intenció de l’exmarit en allunyar la Juana dels seus fills és la de destrossar-li la vida pel que li ha fet, no li importen els seus fills, perquè cap maltractador és un bon pare.

Per tot això, des de Fridas manifestem el nostre profund desacord amb la sentència dictada pel Jutjat del Penal número 1 de Granada en l’assumpte de Juana Rivas. Instem que s’estimen els recursos que s’interposin contra la mateixa i li urgim al Govern que posi en funcionament el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere per evitar que jutges i jutgesses amb una visió masclista  com en el cas de Manolo Piñar siguin apartats d’aquests jutjats i es posi fi a sentencies com aquesta o com altres recents com la de ‘La Manada’.

¡Prou ja de justícia patriarcal!

38122862_10216915417788258_2518359970999697408_n
38148113_10216915414988188_1847171451535228928_n
Concentració el 29 de juliol a la Plaça de la Font

Rebuig per la llibertat condicional concedida als membres de “la manada” culpables de violació múltiple

A pocs dies de les Festes de Sant Fermín, l’Audiència de Navarra ha decretat la posada en llibertat provisional pels cinc membres de la Manada, quan els jutges podrien haver prorrogat la mesura dos anys i mig més. A més, dels nou anys de presó se’ls resten dos ja complerts, aquests sense cap mena d’intervenció educativa que com a mínim els sensibilitzi sobre la diferència entre consentiment, abús i violació. Què els fa diferents de quan van entrar fins ara?

6.000€ i 2 anys és el preu que ha decretat el tribunal que cal pagar per violar en grup a una noia de 18 anys. Dos intensos anys durant els quals la víctima és qui més ha patit i qui continua necessitant assistència psicològica.

Esperen que es pugui garantir la tranquil·litat i l’assossec de la víctima perquè els acusats resideixen a més de 500 kilòmetres, tot i que això no els impedeix tornar a Pamplona ni viatjar per tot arreu del territori. Més aviat a qui li estan imposant mesures cautelars és a la víctima, qui per no tornar a trobar-se als seus violadors no podrà sortir de la ciutat.

Esperen que la pèrdua de l’anonimat dels acusats faci impensable el risc de reiteració delictiva. No és el primer cop que s’acusa a aquests nois d’abús i violació, uns mesos abans dels fets, 4 dels 5 acusats havien abusat d’una noia a Pozoblanco. Qui ens assegura que no torni a passar?

Esperen que els acusats no tinguin prou mitjans econòmics per procurar-se una fuga eficaç. Però realment, amb més o menys diners que tinguin, poden marxar igualment si és el que pretenen. Les mesures alternatives que tenen els deixa un gran marge, de divendres a dilluns, sense cap mena de control. Així, mentre la víctima ha de seguir convencent a la societat del seu testimoni, renunciant a fer una vida normal de joventut, perquè davant del mínim signe de recuperació i gaudi perd credibilitat; ells poden continuar amb les seves vides, gaudint de l’oci nocturn i de les festes populars sense cap limitació.

Esperen que el rebuig social contra ells els provoqui dificultats extraordinàries per desenvolupar una vida social normalitzada quan tornin amb les seves famílies. Es queixen de què han rebut forces amenaces, inclús de mort que els fa susceptibles un cop surtin al carrer, però no parlen de l’entorn de la Manada i dels seus fidels seguidors/es. No ens enganyem, un serà pare i tots compten amb el suport de la seva família. I amb tot, encara part de la població creu que la culpa la va tenir la noia per anar provocant i després no resistir-se o escapar.

Esperen que el cas arribi al Tribunal Superior de Justícia de Navarra i que aquest prengui una decisió que es preveu pel mes de setembre o octubre. Recordem, el mateix tribunal que va escollir abús en comptes de violació.

Estem parlant d’una noia que va ser violada en grup en una festa que tindrà lloc d’aquí dues setmanes. On les noies que han passat per casos similars no s’atreveixen o s’atreviran a denunciar vist les repercussions i la manca de credibilitat, interès i respecte vers la víctima per part de la justícia.

A què esperem més?

Més agressions? Més abusos? Més violacions?

I, per a què? Perquè els agressors quedin impunes. El missatge que està donant l’Audiència de Navarra és que les conseqüències, per un fet tant greu com aquest, són mínimes. És donar via lliure a futurs agressors i violadors.

A què esperem més?

Estem cansades d’esperar!

Per això estem aquí. Reivindiquem i exigim que els cinc membres de la Manada segueixin en presó preventiva. Reivindiquem que es faci justícia.

Els carrers no són seus. Els carrers són nostres!

22j
Imatge de la concenració a la plaça de la Font.
El 22 de juny vam omplir els carrers (Foto: Diari Més Digital)