Feminisme, Libros y feminismo, Literatura, Valentes

Mil mujeres: obra guanyadora del Segon premi literari Feminista Fridas

Autora: Pilar Domínguez Lucea

Mil mujeres
Mil mujeres me sostienen en la cima de sus vientres,
con su voz mecen el llanto y acunan los temores.
Mil mujeres —ni una menos— me arman de palabras;
mientras arrugan en sus puños las ofensas silenciadas.


Soy una con mil antorchas y vamos prendiendo portales.
Soy patera de sus mares; soy anclaje de sus gritos.
Soy legión y desafío; una loba en alaridos.


Mil corazones velados laten en cada plaza
con el rumor de la rabia hacia el que oprime su danza.
En la belleza de sus brechas crecen esquejes de fuerza
que han nacido de la sangre derramada entre sus piernas.


Mil mujeres han venido a sacudir sus delantales.
Los bordaron trece rosas que hoy están en mi memoria.
Soy la bruja de una historia escrita en lengua inclusiva.
Soy visible; soy de ellas.
Soy mujer en carne y viva.
Soy visible; soy de ellas.
Soy cuchillo en su vigilia.

Libros y feminismo

Repte feminista literari per Sant Jordi

Aquest Sant Jordi, que se celebra en un any que molts han predit que serà el del feminisme, és un bon moment per reflexionar sobre les nostres lectures. I no només sobre si hem llegit alguna cosa de l’actual (i celebrat) allau de títols sobre el feminisme, cosa que recomano sino també sobre què llegim, què no i què hi té a veure el gènere.

Sigue leyendo «Repte feminista literari per Sant Jordi»

Feminisme

La violència contra les dones: un mal de segles

El fenomen de la violència i el maltractament exercits contra la dona no és un problema recent: l’anàlisi històrica revela que ha estat una característica de la vida familiar, tolerada i acceptada des de temps immemorials. En segles passats, la violència dels homes contra les dones era part de la vida quotidiana, ni tan sols se l’anomenava violència, senzillament, així eren les coses.

Sigue leyendo «La violència contra les dones: un mal de segles»

Valentes

Horitzó

Sé que un dia la mare em va parlar del Balcó del Mediterrani:  el punt culminant d’una rambla llarga i animada, allí on de nit el vent et pinta les galtes de roig i la foscor del cel es confon amb el negre del mar, un lloc on et pots inventar l’horitzó. Sé que aquestes paraules van ser seves, però no entenc d’on li va sortir la veu; fins on jo recordo, la mare mai ha tingut boca ni nas.

Sigue leyendo «Horitzó»