Feminisme

Unes 1000 persones es manifesten en contra la violència masclista a Tarragona

Aquest diumenge 25 de novembre, a Tarragona s’ha realitzat una gran mobilització de rebuig a la violència masclista. La concentració, a la qual hi han participat gairebé mil persones, s’ha iniciat al Balcó del Mediterrani a les sis de la tarda i la comitiva ha baixat per la Rambla Nova fins al Palau de Justícia. 

46765905_335373787244890_2237717109842903040_n

Sigue leyendo «Unes 1000 persones es manifesten en contra la violència masclista a Tarragona»

Masculinitat

Un paso atrás para avanzar junt@s hacia adelante

A la mayoría nos sorprendió el pasado 8 de marzo que en las primeras filas de la manifestación no hubiera hombres. Si el feminismo es un movimiento igualitario, ¿por qué entonces se quedaron los hombres en segundo plano?

La visibilidad de las mujeres ese día estuvo justificada si nos fijamos en que los hombres siempre son los protagonistas en todos lados, incluso, a veces, en la lucha feminista. Por tanto, su razón fue la de equilibrar esa visibilidad.

Sigue leyendo «Un paso atrás para avanzar junt@s hacia adelante»

Literatura

Club de lectura «Nines». Amb Muriel Villanueva

El dijous 26 d’abril a les 15h tenim una cita a l’Abacus de Tarragona. Muriel Villanueva ens visita i ens regala un club de lectura a la nostra ciutat. Parlarem de Nines, un recull de contes escrits des de la valentia.

Vine a compartir aquest moment amb nosaltres. Escriu el teu nom i el teu correu electrònic. T’hi esperem!

 

 

Què se’n diu?

Anna Guitart, Tria 33, Canal 33: “Dotze contents molt potents, que fan remoure. No en sortireu indemnes”.

Julià Guillamon, Cultura/s, La Vanguàrdia: “Un feminisme introvertit, rebel i incòmode: un feminisme que no es casa amb ningú”

Inés Mac Pherson, escriptora: “És el primer cop que llegeixo a la Muriel Villanueva, però no serà l’última. No només per la seva prosa, sinó perquè té una força i una valentia a l’hora d’escriure que cal destacar i aplaudir. De fet, fins i tot m’atreviria a donar-li les gràcies per sacsejar-ho tot.” “Aquest llibre m’ha semblat fascinant, arriscat, cru i ple de força. Una escriptura que ens endinsa en una intimitat real, densa i palpable, amb totes les ombres, amb tots els moments truncats: el dolor, la pèrdua, el descobriment de l’horror, de les formes que pot tenir l’abús i les formes en que ens podem arribar a sotmetre. Dotze nines que ens mostren com podem arribar a callar, però també com podem arribar a cridar”.

Valentes

Horitzó

Sé que un dia la mare em va parlar del Balcó del Mediterrani:  el punt culminant d’una rambla llarga i animada, allí on de nit el vent et pinta les galtes de roig i la foscor del cel es confon amb el negre del mar, un lloc on et pots inventar l’horitzó. Sé que aquestes paraules van ser seves, però no entenc d’on li va sortir la veu; fins on jo recordo, la mare mai ha tingut boca ni nas.

Sigue leyendo «Horitzó»